Planeta a ull nu

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Per a la categoria proposada fallida de la UIA, Planetes Clàssiques, vegeu Redefinició de planeta de 2006.

En astronomia, els planetes a ull nu corresponen a els cinc planetes del sistema solar que poden ser vistos a ull nu sense gaire dificultat. Són les soles planetes conegudes d'ençà d'abans de la invenció del telescopi, per la qual cosa també són anomenades planetes clàssiques.

Aquestes són: Venus, Mart, Mercuri, Júpiter i Saturn, les cinc planetes més pròximes de la Terra.

Mercuri i Venus són les soles planetes visibles al capvespre perquè les seves òrbites estan a l'interior de l'òrbita de la Terra entorn del Sol. Venus és la més prominent, el tercer objecte més brillant després del Sol i la Lluna. Mercuri és més difícil de veure a causa de la seva proximitat del Sol. Mart està en la seva lluentor màxima quan està oposat a la Terra, la qual cosa succeeix cada dos anys. Júpiter i Saturn són les més grans de les cinc planetes encara que com que són més lluny reben menys llum del sol. Tanmateix Júpiter és l'astre més brillant després de Venus. La lluminositat de Saturn és augmentada pels seus anells, la qual cosa fa que es reflecteixi llum cap a la Terra segons el grau d'inclinació de l'el·líptica. De totes maneres els anells no són prou brillants per veure'ls de la Terra estant. Urà és visible sols en nits molt clares però, a diferència de les planetes a ull nu, és menys lluminosa que centenars d'estels i solament es pot saber la seva existència amb telescopis.